Gasteiz
-
Conversación con las luces del parque y las sombras de la ciudad
Res no em distreu i m´afeixuga tot. Potser mai un dolor tan persistent no m’havia colpit. I què puc fer? No espero cap prodigi, cap canvi inesperat i sorprenent. Del pou se’n surt fent-se malbé les mans i potser els senti,emts. Només vivint, amb tot el risc i tota l’esperança, reconduïm la vida. La vida,…