Estas fotografías son maravillosas. Las he tomado estos días en el cementerio de Santa Isabel, pegado a la casa de mis padres, al colegio de mi infancia, a mi niñez y a unas cuantos renacimientos de mi vida. Las fotos me narran a mí. He pensado mucho en el adjetivo...
Vitoria
Res no em distreu i m´afeixuga tot. Potser mai un dolor tan persistent no m’havia colpit. I què puc fer? No espero cap prodigi, cap canvi inesperat i sorprenent. Del pou se’n surt fent-se malbé les mans i potser els senti,emts. Només vivint, amb tot el risc i tota l’esperança,...
Cuando me preguntan si me acuerdo de alguien sé que ese alguien ya no está. Es ese pequeño ritual, apenas un eufemismo, para informar de una nueva baja en las mermadas filas de viejos de mi barrio, aquellos que eran padres jóvenes de mis vecinos, y a veces amigos, y...
Crónicas del verano urbano [3]
It’s about finding the thread, the foot step, the vibration of his spirit when life was not yet making interferences. Vitoria-Gasteiz.